En aquest article publicat a La Marea, es fa un relat en primera persona sobre com es troba París després de l’atemptat i quan els tambors de guerra ressonen a la ciutat
Article de José Antonio Bautista. PARÍS // “Als nostres polítics: guerra no. Parin de dir que estem en guerra, no ho estem ni volem estar-ho. No ho facin en el nostre nom “. Una ciutadana francesa penjava aquesta frase molt a prop de la sala Bataclan, en un dels centenars d’altars sense déu que han brollat a París durant el cap de setmana.

A poca distància milers de persones es donen cita aquest diumenge a la plaça de la República, desafiant l’estat d’emergència decretat pel govern que prohibeix qualsevol tipus de manifestació pública. La cèl·lula humana allà congregada cantava Is this love, de Bob Marley; L’hymne de ens Campanyes, del grup francès Tryo; Al·leluia, de Jeff Buckley. Igual que al gener, nens i vells van tornar a postrar per deixar flors i espelmes davant Marianne, l’al·legoria femenina del Liberté, Egalité, Fraternité de la República francesa. [Continuar llegit aquest interessant article en castellà a La Marea]