“Març marçot”, feminisme al carrer

Bon article d’opinió de Mª Dolors Renau, sobre les manifetacions del 8 de març, publicat  al Punt Avui. No us ho perdeu!

“La nostra dita març marçot marceja, mata la vella i la jove si pot es refereix evidentment al temps atmosfèric i als seus atabalats contrastos sobre la salut (curiosament, la femenina!), però el març d’enguany està resultant especialment mogut. A més de les raons de política casolana que tots coneixem i el neguit global que fa trontollar principis, relacions i institucions internacionals, aquest mes i el seu dia 8 estan expressant amb veu molt alta, gairebé com mai, que les dones no volem callar més(..)”. [Seguir llegint aquest interessant article de MªDolors Renau, escriptora a Punt Avui]

Ortega i Rigau, “cooperadores necessàries”

Qui expliqui la historia dels darreres anys d’aquest país no podrà obviar el paper de dues polítiques: Joana Ortega i Irene Rigau. Totes dues han estat sentenciades com a “cooperadores necessàries” del 9N.

marta macias   1Cal llegir aquest articel d’opinió de Marta Macias, a La Independent: sobre, en que comenta com: ” la sentència contra el procès participatiu del 9N té moltes reflexions a fer, i una d’elles és el paper de les dones en la politica catalana”.

El TSJC situa l’ex-consellera de Governació, en coordinació amb el President Mas, com a responsable de la “creacIrene Rigauió, registre i administració” de la web del 9-N i considera que va tenir “en tot moment el control últim de la totalitat dels continguts i funcionalitats”. Pel que fa a l’ex-consellera d’Ensenyament, el tribunal indica que no només va “decisiva” la seva intervenció per posar els centres d’ensenyament a disposició del procés participatiu, sinó que també va garantir “l’aprovisionament dels equips tècnics de suport”, és a dir, els 7.000 ordinadors que es van repartir per tot Catalunya per comptabilitzar els vots. Continua llegint

Natalia Contesse al Harlem Jazz Club

Natalia Contesse, actuarà per primera vegada a Barcelona, el 31 de març, dintre de Barnasants.

El record de Violeta Parra deixarà una àmplia empremta al Barnasants. La cantautora Natalia Contesse també té present el pes d’aquesta en la cultura xilena. De fet, amb la seva obra, Contesse aporta continuïtat al llegat d’artistes com Violeta Parra, Margot Loyola i Patricia Chavarría. A Barcelona hi presentarà el seu tercer treball en solitari, Diluvio, i aprofitarà per cantar altres cançons anteriors. Contesse també és creadora d’una Escuela de Folclor y Oficios.[+info a Barnasants]

Àfrica, tan a prop i tan desconeguda!

Dimecres 22, a les 18,30 hores, tindrà lloc un debat sobre Àfrica, al Col·legi de Periodistes, organitzat per la Comissió de Periodisme Solidari.

Aquest Grup de Treball del Col·legi de Periodistes de Catalunya vol dedicar els debats solidaris d’aquest any al continent africà. A la nostra culturització Àfrica és la gran absent. Absent dels ensenyaments acadèmics, absent dels mitjans de comunicació, excepte quan hi ha un conflicte o drama important, distorsionada pels estereotips heretats d’un passat colonial. Poc sabem d’Àfrica, i la tenim tan a prop!
Per introduir els nostres debats de 2017 començarem amb el més africà que hi ha entre nosaltres: les persones africanes. Unes, les menys, convertides en ciutadanes de ple dret, d’altres, lluitant per tal que se les permeti viure aquí de manera digna i plena de drets. Més endavant anirem aprofundint, acompanyats de persones expertes, en qüestions polítiques, socials i culturals que ens acostaran a un millor coneixement del continent veí.
Mireu al cartel les persones invitades a aquest primer debat sobre“Àfrica aquí” el 22 de març, a les 18,30h, a la seu del Col·legi (Rambla de Catalunya, 10, pral.).

Les Kol·lontai: Cançons feministes per la llibertat i la igualtat

Al teatre de la Societat Cultural Sant Jaume de Premià de Dalt el públic va escoltar i aplaudir amb entusiasme les cançons feministes per la llibertat i la igualtat, cançons violetes.
Amb les lletres de poetas catalanes i vermelles en homenatge a Alexandra Kolontai, de la que van prendre el seu nom, Montse Castellà, Sílvia Comes, Meritxell Gené i Ivette Nadal van unir el seu art dintre del Festival Barnasants, i  van oferir un ampli repertori molt be trebalalt i conjuntat, en diversos concerts en Barcelona i diferents llocs de Catalunya. Són quatre dones  de bandera, que canten, toquen la guitarra i altres instruments, interpreten, reciten poesia i continuament ens mostren el seu saber fer i el seu sentit de l’humor. Defensen la igualtat a través de cançons que parlen de dones que lluiten i estimen.  Continua llegint

Es demana que la mort de les nenes cremades a Guatemala es consideri feminici

Les raons de l’amotinament de les nenes del “Hogar seguro” van ser publicades unes setmanes abans de que 40 d’elles van morir cremades, per què no van poder sortir de la sala en la estaven tancades.

El 10 de març, no podrà ser mai oblidat entre els familiars de les víctimes, als que no els deixaven reconèixer el cossos cremats de les nenes, i que a més van tenir que soportar després les “increibles” explicacions oficials sobre un incendi que es podia haver evitat abans d’ocurrir, o haver minimitzat els seus efectes, si algú haguès obert les portes de la sala en que estaven tancades.  El poble està conmocionat. Segons sembla ja són 40 les noies mortes, i les manifestacions populars augmenten. Es demana responsabilitats i la dimissió del president del govern, Jimmy Morales. Continua llegint

Divadams celebren el 8 de març amb un concert de jazz a Milano

El  concert que va oferir Divadams al Milano va ser molt proper i va entusiasmar al públic que omplia la sala. A més de la “Poesia en Jazz”, van oferir noves cançons de jazz. (*) 

El public assistent el mateix dimecres, Dia Internacional de les dones, es va mostrar entusiasmat amb l’espectacle musical que va oferir durat gairebé dues hores, el grup Divadams. Un concert que a més de ser un homenatge especial  a les dones, amb la interpretació de composicions de reconegudes poetesses catalanes, van estrenar  noves cançons de Jazz, en les que les interprets, amb el seu estil propi,   juguen amb les veus, acompanyes pel músic Peter Lenberg a la guitarra espanyola.
Les seves cançons es posen al servei dels poemes escollits i arriben a emocionar tant pel seu contingut com per la manera d’interpretar-les. Totes les cançons tenen molta força.
Lemberg va mostrar el seu art amb la guitarra espanyola i cal destacar que una de les composicions és seva. Però les composicions i arranjaments són sobretot el resultat de la creativitat de Geest, i de la feina conjunta del grup. L’harmonia de l’espectacle i una interpretació acurada, que pot emocionar a tothom, inclús quan en una de les seves cançons només reciten.[+info a La Independent]

Continua llegint