L’avortament i els homes

Encara que el Rajoy hagi comentat que no s’aprovarà la nova  llei en contra de  l’avortamente (que anomenen: “Llei de protecció als no-nascuts i a les embarassades”) fins que no hagi més ‘consensus’;  no cal refiar-se, perquè la ultra dreta i la cúpula reaccionaria de l’església manen… I les movilitzacions com les del TREN DE LA LLIBERTAT tindran que tornar. Segur!.. De moment us deixen amb l’interessant article de José Ángel Lozoya Gómez, membre del Foro i de la Red de Hombres por la Igualdad. (Traduït del castellà) 01abortoEls motius per avortar es poden resumir en dos: hi ha dones que no volen culminar el seu embaràs i dones que no poden fer-ho. Les primeres necessiten una llei que els permeti interrompre sense risc per a la salut, la seva dignitat o la seva llibertat; les segones-excepte quan la seva impossibilitat sigui deguda a problemes de salut-una política de suport a la natalitat que elimini els obstacles materials que els impedeixen satisfer els seus desitjos de maternitat. La llei reconeix el dret de la dona a interrompre el seu embaràs en les primeres catorze setmanes de gestació; una part del moviment feminista va considerar insuficient aquest termini, alhora que denunciava la desaparició del dret a avortar sense termini en cas de greu perill per a la vida o la salut de l’embarassada, reconegut en la llei de 1985. Que l’Estat mai hagi garantit l’avortament en els centres del Sistema Públic de Salut ha provocat diferències importants en les condicions d’accés i cobertura a aquest servei entre comunitats autònomes. Mentre que en algunes, com Andalusia, els concerts amb algunes clíniques privades gairebé permeten parlar d’avortament lliure i gratuït, en altres abunden les dones que han de pagar-se la intervenció en les clíniques privades acreditades. Continua llegint

El feminisme sempre ha defensat el dret a viure

13maig_sandraezquerraArticle: El femenisme es Pro-vida, de  Sandra Ezquerra, publicat a Revolta Global

"És important que des del feminisme treballem 
per desmuntar l’apropiació  de la dreta de la defensa 
de la vida"
13maigdecidiraborto02

Vídeo colectivo por el derecho a decidir

La dreta recorre amb freqüència a la mateixa estratègia per neutralitzar les crítiques: en comptes d’interlocutar directament amb les denúncies i exigències plantejades per un col·lectiu, altera el significat de les mateixes oposant-les (falsament) als drets o interessos d’un altre sector, distorsionant o eliminant, d’aquesta manera, la possibilitat d’un debat obert i transparent sobre les reivindicacions plantejades. Divideix i venceràs: és la millor manera d’evadir responsabilitats. Alguns exemples recents són la culpabilització de la ciutadania per “haver viscut per sobre de les seves possibilitats” o la responsabilització, entre d’altres, de la població migrant per les estratosfèriques taxes d’atur o la decreixent disponibilitat de recursos públics. En el cas de les reivindicacions específicament feministes, els avenços dels drets de les dones són presentats com a inherentment antagònics amb altres interessos col·lectius: si la dona s’incorpora al mercat laboral, els fills creixeran sense valors i sense rumb; si les treballadores domèstiques de la llar reivindiquen una millor regulació de la seva feina, les llars de classe mitja veuran violada la seva intimitat o no podran permetre’s comprar els serveis; i si les dones poden decidir lliurement sobre el seu propi cos, milions de fetus i futurs ciutadans seran assassinats. El principal argument esgrimit pel neoconservadurisme en general, i l’espanyol en particular, en els seus atacs contra la interrupció voluntària de l’embaràs ha estat identificar la seva posició com a “defensora de la vida” i presentar la (irresponsable) llibertat de les dones a decidir com a irreductiblement contrària o, dit d’una altra manera, favorable a la mort. Més recentment, la polèmica està girant entorn a la intenció del Partit Popular de prohibir l’avortament fins i tot en casos de malformacions greus del fetus. S’acusa a les veus defensores de la interrupció lliure d’intentar esborrar del mapa a les persones amb diversitat funcional o intel·lectual, i Alberto Ruiz Gallardon s’erigeix, front la maldat i l’egoisme de les feministes, com el salvador universal de les dones veritablement dones, dels fetus i de les persones amb discapacitats. Continua llegint

Avortamenta nivell mundial: biopoder i llibertat

Per Nazanín Armaniam (Secció “Punto y seguido”,  Elpublico.es)

Cada any, unes 42 milions de dones interrompen el seu embaràs, la meitat d’elles de forma clandestina. Moren dessagnades prop de cent mil amb mètodes atroços en lúgubres llocs.

L’avortament induït ha estat practicat des de l’antiguitat en totes les societats humanes, unes vegades per la voluntat de la dona, utilitzant estranyes substàncies o aixecant grans pedres, i d’altres per la decisió de l’home, forçant, o com el monstre de Cleveland (EUA ), copejant a la panxa amb puntades. El codi Hamurabi (1760 aC), estipula just aquesta situació: l’agressor havia de pagar una indemnització al pare de la víctima. Si ella moria, mataven a la filla de l’assassí … i és que la dona ha estat, des de fa milers d’anys, una qüestió d’homes. Ja les tauletes sumèries datades en tercer mil · lenni a. C., narren la fúria i la terrible venjança de la deessa Innana després d’adonar d’estar embarassada per la violació del jardiner Shocali, i també que la licitud de l’avortament depenia (només) del permís de l’espòs. A la Xina els metges de fa quatre mil anys ens van deixar les seves receptes abortives a base d’un còctel de plantes i altres ingredients. A la Roma antiga també es podia interrompre l’embaràs sense més dolor que el que suposava, per l’ànima i el cos, el propi avortament.13maigAvortamentalmon

A Pèrsia, diu Avesta, el llibre sagrat dels zaratustrianos, que l’avortament és un assassinat i que, curiosament, tant la dona com l’home implicat eren condemnats a la pena de mort, al contrari d’avui que, en gairebé tot el món , ella és l’única responsable d’aquest delicte. Una religió com la zoroàstrica que s’expandeix via pertinença ètnica-ser fill de pares aris-, no podia desaprofitar nous membres encara que fossin resultat d’incest o violació, de manera que la societat els batejava amb el nom de “Fills del Cel”, donant-los legitimitat.

Les verges embarassades

Entre els jueus el fetus és part de la mare, manca d’identitat pròpia, i es considera “ésser humà” en el moment de néixer, encara que l’avortament està prohibit almenys que perilli la vida de la dona. Doncs, ella pot donar més fills al grup, mentre no hi ha cap garantia que el nen nascut superi els cinc primers anys de la seva vida. Un hàbitat hostil, escassetat d’aliments i guerres pels recursos que delmaven la població, necessitava sang nova. D’aquí la prohibició de l’homosexualitat masculina (que no es perdessin els valuosos espermatozoides!) I l’avortament, mentre es permetia la poligàmia i es premiava tenir molts fills. És més, van oferir una increïble explicació per salvar la vida dels fetus engendrats fora del matrimoni i també la de les seves mares: les nenes verges podien haver concebut fills sense el contacte directe amb l’home. Com? “Banyar-se en aigües prèviament fertilitzades per un home” segons el Talmud (veure: Inseminació Artificial). Que milions de espermes desafiïn les molècules de l’aigua, entressin al cos de la donzella i de sobte es encantasen amb un òvul madur … serà que no!

Quant a l’Islam, tot i que desvincula la sexualitat de la reproducció i autoritza tots els mètodes d’anticoncepció reversibles, també lluita per augmentar el nombre dels seus fidels, encara que l’embrió sigui fruit d’una violació, o pateixi una anomalia genètica. L’Alcorà no tracta l’avortament, tot i que retreu l’infanticidi per raons de pobresa (versicle 17, 31) i com Déu no ha complert la seva promesa de posar un pa sota el braç dels nounats, les fidels poden avortar quan seguir amb el embaràs perilla la seva vida, o quan l’embrió encara no se li ha insuflat l’ànima-entre 40 i 120 dies després de ser engendrat-, segons diferents escoles. Continua llegint

Cal oposar-se a la nova llei super-restrictiva de l’avortament

EL DRETS DE TOTHOM EN PERILL: LES DONES NO VOLEM TORNAR ENDARRERA

(Carta de FEMINISTES DE CATALUNYA  que es publicarà a Tribuna, y s’enviarà al ministre Justicia):. [per +info sobre la Campanya escriure a Mail de la campanya: Dret al propi cos]

  La reforma de la llei que planteja el Ministre Gallardón vol acabar amb drets de ciutadania atacant en especial a les dones. Un país   sense drets de salut sexual i reproductiva, recollits en l’actual llei,  és una societat on dones i homes han perdut el dret a escollir quin és el moment més òptim per a ser mares i pares; on els infants han perdut el dret a néixer desitjats i a créixer en el millor entorn possible. La reforma de la llei de l’interrupció voluntària del embaràs colpeja el model de societat que els anys de democràcia han forjat. Els canvis en el drets han de consolidar tot el que contribueix al benestar i felicitat de les persones permetent decidir el que es millor per construir el seu futur, aquest que el govern del PP els hi vol negar.

El dret a la interrupció voluntària de l’embaràs és una de les conquestes més importants en relació als drets de les dones.  Els estudis de la OMS demostren que els països amb lleis més restrictives no redueixen els avortaments, i  incrementen les pràctiques perilloses principalment per a les dones en situació de vulnerabilitat i exclusió social.

Continua llegint