“La estación de las mujeres”, una pel·lícula molt recomenable

La directora Leena Yadav Sorprèn amb una pel·lícula índia atrevida i polèmica sobre la Violència masclista que impera en el seu país. Són 4 dones que viuen a un lloc perdut de la Índia, i demostrem que malgrat el seu aillament es pot sortir de  l’opresió

01alaestaciondelasmujeresabc
A”L’Estació de les Dones” res té que veure amb la indústria de “Bollywood”, i els seus films romàntics-musicals, Però si la podem associar amb una manera de fer,  vital, colorista i alegre -malgrat  la intensitat dels “drames” – que mostra amb  cruesa la vida de les quatre protagonistes, en el que la música i les cançons també jugan un paper molt important.
Yadav aconsegueix des de les primeres imatges que t’introdueixis en la vida d’una aldea perduda enmig del desert (en una  de les zones més àrides de l’Índia)  i t’identifiquis sobre tot amb les protagonistes -i  sufreixes també la opressió que pateixen día a día. De seguida comprens que elles són dones com nosaltres, en un entorn diferent, que  mentre intenten assumir les darreres novetats de la modernitat de la nostra època, com el mòbil, tenen que bregar amb entorn tradicional i opressor,  sofrir violència,  patir rebuig i incomprensió entre elles mateixes. Pero aquesta vida tan dura -que és l’única que coneixen- no els impedeix viure amb alegria, tenir somnis i lluitar per la seva llibertat. I esa lluita quotidiana, tant present , és la que més et connecta amb elles i t’identifiques amb el que senten i en com actuen, perquè la seva opressió és universal i de una forma o altra es segueix donant a tot el món, tambè en la nostra àrea occidental. Gràcies a la directora i al seu equip pel fil d’esperança que uneix les històries amb “amor”, i per demostrar que sempre cal estar “unides” per tirar endavant. [+ Info]
Es una pel·lícula molt recomenable, que s’està projectant en molts cinemes de Catalunya, i de L’Estat Espanyol. Mireu el Vídeo-Trailer .(*)
Julia L. Tremols
Recomanem l’article de Federico Martín Bellón, Publicat a ABC.o1aestacionmujerescartel
Poques coses podem fer  tan sanes com veure de prop (el cinema ens deixa un certa distància, però és molt millor que la ignorància absoluta) la vida d’éssers humans altres, sobre TOT SI pertanyen a cultures tan llunyanes com l’Índia rural. Per costat de tot, ens permet comprovar i  comparar i l’afortunats i priveligiats que som. Per l’altre costat, ens dona una mirada per mirar-nos amb ulleres d’altres, les de veure defectes de prop, perquè cap societat és exempta d’ells. «L’Estació de les Dones» ens porta un petit poble de  l’Estat de Gujarat, on ls seves quatre protagonistes breguen amb les anacròniques costums locals, que per supossat, el mascle dominant ni posa en qüestió perque n’enten res. Bastant ocupat està  en menysprear enganyar i violar a les dones, o en aceptar casaments arreglats entre nenes dels quinze anys,  que el converteix en els seus propietaris,  uns “perfects” (es un dir) desconeguts, que  acudeixen a les prostitutes sempre que poden. Aquest paisatge ja ens ho han ensenyat  abans, o això pensem, però la lletra petita es fa insuportable, MALGRAT que la pel·lícula és gairebé sempre un cant alegre per l’Alliberament Femení i no pretén ser escabrosa ni convertir-se en una obra de denúncia. [Segueix en ABC]

(*) Recomanem llegir l’article d’EL País: Misión: Nacer niña en India.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s