la Taula Rodona que va tenir lloc el dimecres 3 de febrer: “No es moren, les assesinen. Les volen vives” a l’Auditori del Liceu, dintre del actes programats per BCN Negra 2016, va tenir un èxit rotund de públic i les ponents van mantenir a un nivelle molt alt l’atenció del públic.
Tambè cal destacar, abans d’iniciar-se l’acte la lectura de Manifest contra la Violència de Gènere, que es pot trobar a la Web de las jornades, i que es va llegir cada día. (*)
Entre les participants en aquesta taula moderada per Fatima Llambrich, periodist de Tv3, van estar Juana Gallego, ( escriptora , professora de Periodisme i directorar del Primer Màster de Comunicació i Gènere de l’UAB); Denise Mina (escriptora), Alba Orteu (psicologa) i Anna Chloy (agent del Cos de Mossos de’Esquadra) . Consultar Programa
Joana Gallego va ser la més rotunda en la seva presentació i intervencions, i va comentar, que cal preguntar-se perquè als mitjants es parla de “Mor una dona a mans de…”. i a vegades és necesari llegir la noticia completa per a donar-se compte que no es tracta d’una mort natural, sino d’un assassinat (…) , que normalment no cal ni esperar culpabilitat judicial, perquè els fets estan molt clars. De la seva Banda Anna Chloy, que just fa uns dies va ser rellevada del seu càrrerc com a responsable de violència de Gènere al Cos del Mossos d’Esquadra de Catalunya, va defensar rotundament que mentre qualsevol dona sufra violència de gènere serà necesari mantenir protocolos especials de tracte i investigació, i protegir-la adequadament des de la primera agressió.
L’escriptora Denise Mina va comentar, que ella com a narradora ha vist que el problema de fons són les relacions de parella, la violència que regna en elles i ” cal tenir en compte que alguns homes també sufreixen violència continuada per part de les seves parelles”. I Sobre aixó Gallego va matissar que : “Cal anar més enllà. A las que maten en una amplissima majoria són dones, i no es pot pensar que aixó ocurre per generació espontània o només en conflictes de parella: La violencia de genere – i cal dir genere- el sofreixen les dones. Cal tenir en compe que les dones no hem sigut educades per agredir, sino para consentir i aguantar. Més be estem devant devant de la més brutal reacció del patriarcat que no vol desaparèixer. Perquè… si es veritat que hi ha homes maltractats, encara que siguin minoría que es juntin i es manifestin!…Normalment quan un home mata a una dona, els altres homes no es senten implicats. I les dones si, perque gairebé totes en algú moment de la nostra vida hen sofert violència i abussos”. 
Mina va estar d’acord en que cal que els mes joves, sobre tot les dones, deixen de mitificar l’amor romàntic, per què normalment aques tipus d’amor es violència. També es va denunciar que les imatges als mitjans, a la publicitat i a tots ele llocs, amb dones seminues i mostrant-se disponibles només incità a voler disposar d’aquests corps al preu que sigui, i tenir-lo com a propietat. Chloy va comentar que malgrat que les xifres de dones mortes siguin terribles, “la proporció de mortes es mínima, en comparació a les que veritablement surten d’aquests tipus de relacions. Però els assessinats segueixen i són la pinta del iceberg d’un problema molt gros. Encara moltes dones no denuncien. I cal reconèixer que a nivell legal encara als maltractadors se les garantiza una desmesurada pressunció d’inocència i a elles demostrar que han sofert violència. L’alerta es té que disparar molt abans i no cal que siguin les dones que denuncien, Pot denunciar qualsevol testimoni”. I Chloy va acabar dient que: “Tenim que unir-nos professionales de diferents disciplines i lluitar conjuntament contra esta LACRA”.
En aquesta edició, BCN Negra, també ve acompanyada d’un cicle de cinema negra LAT Cinema, des del divendres 12 de febrer.
(*) Auditori del Liceu; Nou de la Rambla 88
Amoncomunicacio's Blog 