Anna Dot, es la comissaria d’aquesta mostra entretinguda i sugestiva a Can Felipa. La seva proposta guanyadora de la Convocatoria d’Arts Visuals 2014 es una reflexió sobre el fet de tradüir. Es pot veure fins el 28 de març.
Els primers experiments en la creació d’eines de Traducció Automàtica van fer-se especialment a Nord-Amèrica per programadors i informàtics vora els anys 50. Aquestes proves van donar lloc a una disciplina aplicada anomenada Lingüística Computacional. Gairebé al mateix temps i al mateix continent, una altra branca es desenvolupava amb el nom de Teoria de la Traducció. Tot i la seva proximitat no només en temps i espai, sinó també en subjecte d’estudi (la traducció), resulta paradoxal que a dia d’avui encara sembli que una ignora la manera que l’altra té d’aproximar-se a la traducció. Quines nocions comparteixen aquestes dues disciplines? És possible el diàleg entre elles?
Jugant amb programes de Traducció Automàtica, com el Google Translate, per exemple, sovint es poden detectar errors en els resultats de les traduccions. Quina diferència hi ha entre aquests errors i els que podem trobar en una traducció humana? I anant més enllà, com podem interpretar aquests errors? Poden tenir algun significat poètic? L’exposició parteix de la recerca duna poètica en els errors de traducció i troba en les obres d’alguns artistes diferents maneres d’aproximar-se a l’error. I compta amb Irene Solà, Nenazas, Miguel Ángel Tornero, Jan Monsalvatje, Eugenio Tisselli i Hidrogenesse. [info a Can Felipa]
Amoncomunicacio's Blog 