Recuperació de la memoria de la Presó de dones de les Corts

La recuperació de la memòria del que fou la Presó de de dones de Les Corts en Barcelona és un procés que està sent protagonitzat per la societat civil. Falta encara molt camí per fer. Volem reivindicar en l’espai urbà una expressió pública que reti homenatge a les dones -i als fills i filles- que patiren condemna i repressió en aquesta institució, avui completament invisible en el territori de Les Corts.

01apresas cortsDes del passat 4 de desembre de 2014, el Centre Cívic del carrer Masferrer al districte de Les Corts de Barcelona, es diu Centre Cívic Tomasa Cuevas, -en homenatge a l’ex-presa i sobretot lluitadora per la recuperació de la memòria de les preses del franquisme, Un canvi de nom promogut per les Ecosocialistes de les Corts.
Les memòries col·lectives poden esborrar-se a poc a poc, però les individuals es mantenen, i esdevenen el motor que produeix la recuperació d’aquell passat oblidat. Aquesta recuperació és la suma d’actes individuals, que poden anar forjant en xarxa les imatges compartides d’un passat comú.

Una presó de dones ara invisible
Aquesta està sent la dinàmica que mou des de 2010 la recuperació de la memòria de la Presó de Dones de Les Corts. Anomenada “Prisión Provincial de mujeres de Barcelona” durant la dictadura franquista (1939-1955). Va ser prèviament el govern de la Generalitat Republicana qui el va habilitar com a presó amb el nom de Correccional General de Dones. Durant la guerra civil va albergar a preses polítiques d’ideologia dretana i també del POUM (Partit Obrer d’Unificació Marxista).

Amb l’entrada de les tropes revoltades a Barcelona el Gener de 1939, la Presó dels Corts es va convertir en la Presó Provincial de dones, regida per una ordre religiosa -Les Filles de la Caritat -segons la pràctica habitual a les presons femenines del règim franquista.  A mitjans de 1939 hi havia prop de dues mil recluses, -amb més de quaranta nens-, tancades en aquesta institució.  Onze preses polítiques van ser afusellades entre 1939 i 1940 al Camp de la Bota. En el seu extens hort, centenars de preses van ser explotades treballant en benefici de l’ordre religiosa, -sobretot durant els primers anys. A principis dels anys cinquanta es va obrir un taller de costura. A l’octubre de 1955 es va tancar la presó i el col·lectiu de preses -aleshores dues-centes seixanta-tres, amb dinou nens- va ser traslladat a la Presó Model de Barcelona.

Uns anys més tard, on hi havia l’edifici de la presó s’aixecarien els magatzems de El Corte Inglés a la Plaça Maria Cristina, i la resta de la finca seria reparcel·lada i edificada. Aquest canvi d’usos radical de l’àrea promou l’oblit físic i social d’una de les institucions repressores més importants a nivell estatal.

És la societat civil la que inicia el procés de recuperació d’aquesta memòria escapçada: familiars d’expresses, entitats i associacions de dins i fora del districte, grups de recerca de l’àmbit acadèmic,…ciutadans i ciutadanes immersos en un procés obert i col·laboratiu, que ha servit per restituir una part de la memòria col·lectiva de la ciutat. És en aquest context en el que comencem a treballar l’any 2012, desenvolupant un procés, -encara viu-, de reflexió en relació a la creació d’un monument com a forma d’expressió pública que reti  homenatge a les preses, -i als fills i filles- que patiren condemna i repressió​ en aquesta institució.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s