La poeta palestina Rafeef Ziadah torna a ser actualitat, per la greu situació del poble palestí a Gaza, amb els continus i imparables bombardeisg a la població als carrers i a les cases. Ella va escriure el poema “Nosaltres ensenyem vida, senyor” durant el bombardeig de Gaza (desembre 2008-enero 2009) per l’exèrcit d’Israel, mentre nens morien sota les bombes de fòsfor llançades pels avions de l’aliat d’occident, i ocupant l’estat dels palestins, on aplica amb mà de ferro un règim d’apartheid que deixa petit al que van patir els sud-africans fins a 1994. (Consultar vídeo sobr la historia de Palestina, que desmonta molts mitus, i explica la historia veritable de l’invasió y repressió cruenta de l’Estat jueu sionista de Palestina , des del 1948 )
Es tracta d’un discurs colpidor sobre la col·laboració dels mitjans de propaganda capitalistes amb l’ocupació i el terror, i sobre com l’assumpció de la versió del poderós fa que les víctimes siguin convertides en terroristes mentre les bombes, les violacions i la mort dels segueixen destruint salvatgement cada dia. La traducció és de Patricia Bobillo Rodríguez [+info: a Palestina Libre]
+info sobre aquest tema
Ja són més de 200 els morts a la zona Palestina. Però hi a més, molt més. Et sents tan impotent quan vues a families senceres fugint de le seves cases, i portant les seves poques pertinenças a un ase!. Per què el poderós exercit esraelià segueix masacrant a la població civil? … La seva desproporcionada represió i el continu ús del terrorisme estatal ha alimentat -i alimenta- la violenta reacció del grup més esquerrà de Hamas. I es clar, ells també tiren missils, però els seus missils es perdem en el cel, i malgrat que a vegades tambè maten a algú, no és el mateix. Perquè ara per ara i com sempre són 2 morts israelians en front de 200 palestins civils que han perdut la vida. Es aquesta la proporció dessitjable per aquest govenr sionista i violent? : 100×1?. Dones, tant palestines, com israelians demanen que s’acabi amb aquesta espiral de violencia, una lluita desigual del més fort sobre el més dèbil. I aquí a Barcelona les dones tambè demanem el mateix. aixi ho van fer el divendres pasat a la Plaça Cataunya de Bacelona [consultar Ca la Dona]
Molt Interesant sobre aquest tema “El dia que me avergonce de ser judio“, de rabino Mijael Even David
Amoncomunicacio's Blog 