Susana Villafañe presenta “Señales inequívocas” a Mediàtica

Malgrat que Leonor Castro, la protagonista, tingui la seva aparenç,a la novel.la no és autobriogràfica

Susana Sosa Villafañe va presentar la seva novela: “Señales Inequívocas”, el divendres 11 de juliol, a  la Sala Mediàtica (Barcelona), amb la sala plena a vessar,  envoltada de Violant Muñoz ( la seva editora),  i d’un grapat de amics/amigues i coneguts. Tots ells admiradors/es  de  Villafañe, com a escriptora.  A la taula Jordi Buch, el escriptor que va prologar la novel.la, i  la va presentar, i també  va fer diverses preguntes a la autora,  que ella va respondre amb el seu ample sonriure, i amb una alegria manifest,a que es reflexava en el seu rostre resplandent. Pero tambè en algú   moment es va entristir, recordant alguna cosa, i   va mostrar l’emoció que li sortia de dins i que  va conectar amb els presents. Gairebé tothom tenia la seva novela a les mans, i la fullellaven. mostrant moltes ganes de posar-se  a llegir-la de seguida.

Una presentació propera i emotiva, que Leonor  Sedó va saber reflectir molt bé a 39 y mas.  Us recomano llegir el reportatge, i comprar la novel.la a Mediàtica

Sobre la novela i la autora Dos líneas de narración convergentes en un desenlace inesperado. La historia comienza en el mes de mayo y se resuelve al finalizar julio; tiempo suficiente para que Leonor Castro reviva los momentos más cruentos de su pasado en medio de una lucha con sus sentimientos, dormidos hasta ese momento. No habla de amor, sino de pasión; del despertar del deseo sin freno, indomable. Ardor, sinfonía de gemidos… Negarse al amor es provocar un tormento inaguantable; ceder a él es someterse al dulce suplicio del proceso y sufrir sus consecuencias. ¿Hasta qué punto, amar significa perder la cordura? «Somos seres vulnerables y estamos expuestos a esta enfermedad, fácil de instalarse y difícil de erradicar. Un síndrome de locura, capaz de hacernos cometer los actos más aberrantes». Susana Sosa Villafañe (1948) nacida en Buenos Aires, Argentina, nacionalizada española. Formada en diferentes disciplinas artísticas. Desde 1969 desarrolló su carrera como actriz en todos los medios: Teatro, cine y TV, en Argentina, hasta 1979. A partir de entonces y durante veinte años, realizó giras con sus espectáculos en dúo con su esposo, por Europa, Medio Oriente y Asia. Cursó estudios de dirección y gestión de empresas. Habla inglés, francés e italiano. Y es técnica en escenografía y vestuario. En 2001 creó su Página Web con contenidos referentes a sus vidas artísticas y otros ítems. Continúa con su carrera de actriz, además de dedicarse a la fotografía y edición de vídeos. Comenzó a escribir poesía y cuentos a los 14 años. En la actualidad ha creado y gestiona varios blogs: de literatura, sociales y arte dramático. Tiene publicados trabajos en diversas páginas Web y publicaciones en diferentes revistas literarias y antologías poéticas, tanto on line como en papel. Participa en innumerables recitales de poesía, desde 1997, en la ciudad de Barcelona, donde reside. Ha escrito la obra teatral “¿Madre? ¡Qué Coraje!”, una comedia dramática en tres actos, de dos personajes. Tiene inédito un libro de poemas y otro de relatos. «Señales inequívocas» es su primera novela. Está terminando su obra “Me llamo Thai” y Otra novela está en proceso de gestación, cuya trama se desarrolla en un país asiático

La companya de  l’Assocació Món Comunicació (AMC), Susana Sosa Villafañe, acaba de publicar, la seva primera novela “Señales inequivocas”.  Llegir la notícia publicada a La Independent, i redactada per Tona Gusi. Villafañe tambè pertany a la redacció d?aquesta agència d’Informació de Gènere, on ha publicat nombroses fotografìes.

Una història sòrdida, disfressada de novel·la d’amor És a punt de sortir la primera novel·la d’aquesta actriu, fotògrafa, escriptora i des d’ara novel·lista. D’origen argentí i ciutadana catalana col·labora amb La Independent des dels seus inicis. “Señales inequívocas”, editada per l’Editorial Dédalo*, ha representat un llarg procés de més de 5 anys de treball continuat i madurat segons ens explica l’autora, que ha volgut compartir aquesta alegria amb tot el Consell de Redacció de La Independent.

Susana S.Villafañe

“Estava asseguda prenent el meu cafè, un matí de primavera de fa cinc anys, mentre acariciava la panxa del meu petit yorkshire terrier, quan se’m va acudir una frase que descrivia aquesta mateixa situació, i llavors vaig pensar: Així començarà una novel·la. Al principi em va semblar massa arriscat i temerari per part meva, ja que seria la meva primera feina d’aquesta envergadura. Si bé havia començat a escriure poesia i comtes quan era una adolescent i ja tenia escrita una obra de teatre, un llibre de poemes i un altre de relats, aquest podia ser un objectiu ambiciós, però no em vaig emporuguí, ben al contrari, vaig començar a delinear el personatge principal: Leonor Castro. Qui era aquesta dona que se’m va presentar així de sobte perquè expliqués la seva història? Em vaig ficar a la seva pell i vaig començar a patir la seva passió, els seus temors, angoixes i desesperació. Així vaig deliniar un guió de quaranta pàgines, amb alguns capítols”, s’explica Villafañe.  Després vindrien les consultes a les amistats, donar-hi tombs i més tombs, valorar suggerimets i fer camí d’una tirada, deixar-la reposar …”la reprenia a estones i tornava a deixar-la reposar, fins que un dia Violant Muñoz, l’editora de Dédalo em va preguntar «¿I la novel·la, què, la vols publicar o no?”. I així és com Susana Sosa Villafañe, ha arribat aquest 17 de juny al Consell de Redacció de La Independent amb guspires als ulls i una rialla d’orella a orella i ens ha comunicat la notícia. “Señales inequivocas” és una història sòrdida, disfressada de novel·la d’amor- ens confesa- hi ha el maltractament i la necessitat de venjança. “Dues línies de narració convergents en un desenllaç inesperat (…). La història comença al mes de maig i es resol en finalitzar juliol; temps suficient perquè Leonor Castro revisqui els moments més cruents del seu passat enmig d’una lluita amb els seus sentiments, adormits fins a aquest moment. No parla d’amor, sinó de passió;del despertar del desig sense fre, indomable. Ardor, simfonia de gemecs … Negar l’amor és provocar un turment inaguantable; cedir a ell és sotmetre al dolç suplici del procés i patir les seves conseqüències. Fins a quin punt, estimar significa perdre el seny? (…) Som éssers vulnerables i estem exposats a aquesta malaltia, fàcil d’instal·lar i difícil d’eradicar. Una síndrome de bogeria, capaç de fer-nos cometre els actes més aberrants”. Així ens parla Villafañe de l’argument de “Señales inequívocas”, aquesta història que succeix a Catalunya, Galicia i Argentina.