Custòdia compartida, aquesta barbaritat tan assenyada

Opinió
Nuria Varela MenéndezPer Nuria Varela;  a La Marea| 24/05/2013 | 4

Hi ha coses que sonen bé encara que siguin perverses. La custòdia compartida és una d’elles. En principi, qualsevol persona sensata opina que fills i filles estaran millor si poden gaudir tant de les seves mares com dels seus pares si aquests es divorcien. Actualment, és una cosa excepcional però segons acaba de dictaminar el Tribunal Suprem, ha de deixar de ser-ho. Segons la Sala Civil d’aquest tribunal, la custòdia compartida s’ha de considerar “normal i fins i tot desitjable”. Tot això, és clar, sota l’afegitó que escombra totes les misèries i errors legislatius i judicials: “per l’interès superior del menor”.

13maig_custodia_barea

Libro de Consuelo Barea

El problema és que en nom de “aquest interès superior del menor” els jutges i jutgesses determinen sentències com la que vam conèixer el dia 7 d’aquest mes, quan ens assabentàvem que un jutge havia donat la custòdia d’una nena a l’assassí de la seva mare . Com aquest és a la presó condemnat a 18 anys de presó per assassinat, la nena viu amb els avis paterns, entre altres coses, perquè aquests tenen millor situació econòmica que els materns. Per si fos poc, la nena també la separen del seu germà gran, fill de la seva mare i d’una relació anterior i que convivia amb ella fins que la seva mare va ser assassinada. M’imagino, i no cal molta imaginació per a això, que aquests avis portaran a la nena a la presó per visitar el seu pare i faran el que puguin perquè la nena no li rebutgi … “en interès superior del menor”.

La regulació actual estableix la custòdia compartida per als casos en què ambdós pares la sol · licitin de comú acord sempre que cap hagi comès un delicte contra la vida, la integritat física, la llibertat o de caràcter sexual contra la seva parella o els fills i filles que convisquin amb tots dos, ni existeixin indicis de violència de gènere. A partir d’ara, segons el Suprem, la custòdia compartida no ha de ser “excepcional”, sinó tot el contrari: “La continuïtat del compliment dels deures dels pares cap als seus fills amb el consegüent manteniment de la potestat conjunta, resulta sens dubte la millor solució per al menor (…) Permet-als menors-, seguir relacionant de la manera més raonable amb cadascun dels seus progenitors pel que no pot ser una mesura excepcional, sinó la més normal, perquè permet que aquest dret, el de relacionar-se amb ambdós pares, sigui efectiu “.

No obstant això, la realitat no és tan assenyada. La realitat és tossuda i ens diu que la violència oculta, és a dir, la violència no denunciada però detectada a través d’estudis estadístics representa el 73% del total. Tindran tots aquests maltractadors custòdia compartida ja que segons el Suprem la pot imposar el jutge encara que un dels progenitors no estigui d’acord? La realitat ens diu que, en el que va d’any, segons les xifres oficials del Ministeri d’Ana Mato, han estat assassinades 21 dones a mans de les seves parelles, dos casos estan encara en investigació. Només quatre havien denunciat, un 19%, ni tan sols arriba al 27% que ens diuen els estudis. I la realitat diu que, encara que el nombre de denúncies no para de baixar, des que aquestes es computen, mai han estat menys de 130.000 a l’any. El càlcul per saber quants maltractadors viuen impunes, sense denúncies, i per tant, sense que la justícia pugui detectar en cas de divorci, és senzill.


Als jutjats, dia rere dia, fins i tot en casos denunciats, fins i tot en casos amb sentència de violència de gènere no es retira la custòdia als maltractadors. Els punts de trobada són a vessar de fills i filles obligats a veure els seus pares i pels jutjats, fins i tot els especialitzats, es passegen sense pudor que defensen el SAP, aquest invent d’un pederasta que només s’utilitza a Espanya per argumentar, quan aquests menors no volen veure el seu pare, que és la mare despitada què “malmet” contra ell.

Recorden a Leonor? Va morir fa tot just dos mesos. Tenia sis anys i el seu pare la va assassinar just el dia que havia de tornar després de les vacances de Setmana Santa a la seva mare, de la qual estava separat ia la qual havia maltractat, raó per la qual tenia una condemna de sis mesos de presó, que mai va arribar a complir per no tenir antecedents, així com una ordre d’allunyament per dos anys. Condemna a presó i dos anys d’allunyament de la mare i, no obstant això, cap protecció per a Leonor.

Estic segura que tant el jutge, com el fiscal com els equips psicosocials … és a dir, totes les persones que havien d’haver protegit la vida de Leonor no ho van fer perquè van considerar que “per l’interès superior del menor”, Leonor havia de passar les vacances amb el seu pare maltractador. El sensat, encara que no soni tan bé, seria dedicar els esforços polítics, legislatius i judicials a eradicar la violència de gènere ia protegir els i les menors d’ella. El sensat, encara que soni pitjor, seria eliminar el masclisme, el sexisme i la misogínia de l’educació; educar en igualtat i exigir formació específica a tots aquests jutges, fiscals i equips psicosocials que es guien per prejudicis, sense cap coneixement específic ni en violència ni en menors, i no obstant això acaben de ser autoritzats per decidir la vida de tots aquests nens i nenes.

Jo de vostès desconfiaria d’una mesura que defensen amb el mateix entusiasme el ministre Gallardón i el portaveu d’UPyD a la Comissió d’Igualtat del Congrés, Toni Cantó.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s