Escrit per Julia López (Món Comunicació) / La Independent, dijous, 28 de febrer de 2013
Ana Valle és la cantant solista del grup que ella mateixa va crear: Barcelona Sing Along. Porta més de 25 anys en la música, com a cantant. Des de la seva Màlaga natal, va anar a Madrid i després a Barcelona. Apassionada de la música i feminista per convicció, organitza concerts en diferents locals de Barcelona, on anima a tota l’assistència, sobretot a les dones, a que pugin a cantar amb ella a l’escenari.
Va estar fent aquests concerts durant 2 mesos al bar-restaurant Ocaña de la Plaça Real de Barcelona, i ara torna a tocar en homenatge al Dia Internacional de la Dones treballadores, el dimecres 6 de març al Seventy –Music- Bar*, amb el seu grup reduït, i el dijous 7 a amb la banda al complert, la Restaurant Dionisos, dle Marques de l’Argentera, al davant de l’Estació de França (20,45 hores).
“El nostre objectiu segueix viu, i és el mateix amb el que varem tenir tant d’èxit a Ocaña -ens explica- compartir una estona de complicitat i diversió, a través de la música i amb la participació de totes i de tots. I la veritat és que estic molt contenta perquè al final no hi ha qui es quedi sense ballar, i algunes i alguns s’atreveixen a cantar amb mi a l’escenari. La diversió està garantida!”.
Ana cantava des dels 7 anys i així que va poder, amb 21 anys es va traslladar a Madrid per buscar-se la vida cantant, i allí s’hi va quedar fins a finals del 2001, quan va venir a viure a Barcelona, al principi, a cavall entre les dues ciutats, i ara comparteix la seva vida entre Barcelona i Girona, on actualment resideix.
Què és el que més t’agrada de les teves actuacions? La participació, l’atmosfera que es crea, la sastifacció de la gent, la passió de la música, el ball, etc…
El poder compartir aquest moment màgic. Entenc la música com comunicació, com intimitat .. una ofereix el que té en aquest moment, sense artificis ni trucs, i aquesta trobada és única i irrepetible. Si en aquest instant acconseguixo “tocar” a algú, ja sigui des de l’emoció, el riure o la complicitat, ja estic feliç. Això és el que més m’importa. [Segueix a la Independent]
La veritat es que si, personalment estic dessitjant que arrivi el dimecres i dijous per tornar a agafar el micròfon.
*carrer Industria 70 (sagrada Familia)
Amoncomunicacio's Blog 