On son les veus de les dones sobre economia als mitjans?

Triangle imperfecte: dones, economia i mitjans de comunicació

Cal canviar la “foto” econòmica en el que tots són homes. Segons l’estudi realitzat per Elvira Altés i Sílvia Majó per Ajuda en Acció, que s’ha presentat junt a l’audiovisual: “2 de cada 10” al Col·legi de periodistes: només un 27% de representació de dones a la premsa generalista a Catalunya i un 15% a l’especialitzada en economia. En el debat posterior entre experts/as en economia, empresàries i periodistes econòmics s’ ha reconegut que les desigualtats de gènere estan directament relacionades amb les relacions desiguals de poder i amb la manca d’independència econòmica

L’informe presentat el passat dimecres 17 d’octubre, es titula “Representació i tractament de les dones i el gènere en la informació sobre economia, així com l’audiovisual formen part de la campanya “Dones i homes ens movem per la igualtat” portat a terme per Ajuda en Acció amb el recolzament de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Ajuda en Acció porta més de 30 anys treballant dels drets de les dones. Tal i com diu la seva responsable de sensibilització i campanyes, Lourdes Mourelo: “El treball de cooperació en el desenvolupament no es pot entendre sense tenir en compte les dones. Bàsicament son tres les raons que com organització ens porten a treballar en pro de la igualtat: La constatació de que les nenes i les dones son les mes afectades per la pobresa i per tant els seus drets es veuen afectats; Perquè creiem en la corresponsabilitat Nord /Sud; i perquè existeixen una sèrie d’acords internacionals com la CEDAW, o els ODM que reconeixen la necessitat de treballar al voltant dels drets de les dones, com una eina imprescindible per combatre la pobresa, però malgrat aquest reconeixement continua existint una gran escletxa entre el que és el discurs i el que és la pràctica”.
Podeu consultar l’Informe i les Conclussions a moncomunicacio.com/dones

Aquesta campanya segueix a l’anterior programa de sensibilització i incidència “Mou-te x la igualtat. És de justícia“, però en aquest cas fa una especial incidència en el binomi dones i economia. Una campanya que també es dirigeix als homes, que en paraules d’Emili Cardiel, Coordinador d’Ajuda en Acció a Catalunya “com companys i defensors d’un canvi social compartim aquests objectius” Una campanya que es manté en tota la seva amplitud malgrat la manca de fons, i les retallades de pressupost d’ aquesta organització: “cal continuar treballant en la cooperació i la igualtat de gènere tant al Nord com al Sud ja que al nostre país actualment pateix la pobresa un 20% de la població”. De la seva banda Ignasi Calvo responsable d’Educació en el Desenvolupament de l’ACCD, va expressar la voluntat de que “ la administració pública que continuí treballant en aquesta línia, ja que avançar en una major representació de les dones produeix una millora immediata del país”. Ajuda en Acció vol sensibilitzar la població en general sobre els dèficits de representació que obtenen les activitats econòmiques protagonitzades per dones en el mitjans de comunicació. Amb el propòsit d’impulsar la reflexió dels actors socials, tant els que gestionen la informació (periodistes i fonts) com les audiències dels mitjans de comunicació, per tal d’assolir una representació femenina més justa i conforme amb la realitat.

Representació i tractament de les dones i el gènere en la informació sobre economia”

Aquest informe, realitzat per la periodista Elvira Altés amb l’ajut de Sílvia Majó, mostra la imatge que els mitjans de comunicació ofereixen de la contribució i la influència de les dones en els afers econòmics de la societat, assenyalant les pràctiques periodístiques que dificulten la visibilitat de les dones i del talent femení en l’àmbit dels mitjans de comunicació de masses. S’han utilitzat les dades recollides en el darrer Projecte Global de Monitoreu de Mitjans (GMMP-2010) referides als espais d’Economia dels informatius de premsa, ràdio i televisió. A partir de tres enfocaments: l’internacional, l’àmbit de l’Estat espanyol i un estudi realitzat amb les mateixes categories d’anàlisi que el GMMP, però aplicat als mitjans locals del territori català. Per tal de complementar aquestes dades referides a informatius generalistes, s’han analitzat quatre productes especialitzats en economia: 4 edicions del programa radiofònic Economia i Empresa, de Catalunya Ràdio, 4 edicions del programa de televisió, Valor afegit, de TV3, i dos suplements setmanals de premsa: Diners, de La Vanguardia, i del diari ARA, el suplement Emprenem. I s’ha constatat que els percentatges de presència femenina que mostren els mitjans de comunicació en els espais d’economia, tan els generalistes internacionals (20%), espanyols (17%), locals catalans (27%) com els especialitzats (15%), són d’ una mitjana de 19,3%, per tant de cada 10 persones que mostren o esmenten els mitjans en referència als ítems econòmics només hi apareixen 2 dones.

“Les dones no hi són en els espais econòmics dels mitjans, i no són rellevants” -explicà Altés- i això demostrà que encara qno es planteja cap tipus de perspectiva de gènere en els continguts”. En totes les mostres estudiades, “els estereotips tendeixen a reforçar les imatges tradicionals més que no pas a oferir noves propostes que desafiïn els rols de gènere assignats a cada sexe. Així els únics subjectes descrits com a desocupades o mestresses de casa són dones, i encara se les presenta quatre vegades més que als homes segons la seva vinculació de parentiu. No cal dir que si les notícies sobre economia es reportessin d’una manera menys estereotipada, la seva contribució a mostrar continguts amb justícia de gènere podria ser transformadora”, però no sembla que hagi voluntat de canviar les coses”

Els mitjans tampoc tracten l’economia de cura- com si no fos un valor econòmic primordial, base del funcionament de la societat- ja que sustenta a les persones. Els diaris omplen la totalitat de les seves pàgines d’economia amb temes econòmics de mercat i sovint quan apareix algun article o notícia relacionada amb l’economia de cura, és desplaçada a les pàgines de societat.

D’altra banda i com es va comentar en debat posterior, “els càrrecs segueixen sent masculins. Hi ha una veritable resistència a canviar el model, un patró mental que

sembla inamovible; i que serveix d’excusa per a justificar l’absència. També el tractament de homes i dones amb poder es diferencial. Dones influents que encara que exerceixen rols masculins, com són la Presidenta d’Alemanya, Angela Merkel, i la del FMI, Christine Lagarde, tenen el mateix dret a ser tractades com els homes poderosos, però malgrat tot segueixen rebent un tractament estereotipat: “la dama de seda i acer”, repeteixen una i altra vegada els titulars”

Per a Joana Gallego, experta en investigació de gènere, la causa de fons es que “les dones seguim sent les altres, es consideren fora del nostre espai i formen part d’altre grup. La mirada segueix sent androcèntrica i en una sola direcció”.

Núria Balada, directora de l’Instituí Català de les Dones ha comentat la possibilitat de demana que el informe periòdic que fan el CAC sobre Gènere i comunicació” tingui un apartat concret sobre aquesta temàtica, i d’altra banda ha recordat que una eina molt útil per introduir a mes dones expertes com a fonts o tertulianes, que es consulti “El Cercador d’Expertes” creat per l’ADPC i l’ICD.

Els estereotips segueixen dominant en les informacions

Malgrat la crisis i la situació negativa per la continuïtat de molts mitjan la majoria mantenen els seus models d’informació i jerarquització i continua la mateixa inercia periodistica que dona més autoritat a les veus masculines que a les femenines: un fenoment que retroalimenta unas fonts i uns líders d’opinió que es converteixen en únics als que es recurreix sempre. Al final tots els mitjans s’acaben semblant i parlen del mateix: I si no ni ha diversitat,i noves idees, cada dia poden perder més pùblic.

La majoria de la taula van estar d’acord en la necessitat de que les dones pugen sense por tots els esglaons que siguin necessaris per defensar el dret de les dones a estar en tots llocs, tants als mitjans con a nivell economic, per que es necesari normalitzar la presencia femenina, per que això serveix de referent per a totes, encara algunes de les presents, com Madem Castillo, de la Xarxa de dones i Empresa de la Cambra de Comerç, matisava, que es necessiten dones que parlem des del punt de vista de les dones, que aportin nous valors i maneres de fer, per que ja hem fet massa temps de comparses o tenin por de dir el que pensen: No volen qualsevol dona en qualsevol lloc”.

I com la situació en 5 anys n’ha canviat i les xifres parlen per si mateixes, s’ha estat d’acord en la necessitat d’aplicar quotes, tant als mitjans de comunicació (sobre tot a nivell de càrrecs i consells de redacció) com a tots els àmbits de la vida social i política. També s’ha incidit en la ‘exigència d’un millor periodisme que representi una realitat divers ai no distorsionada; tenir en compte el paper de l’educació per a la transmissió de nous valors i noves actituds, una educació que s’inicia en el cicle infantil però que s’ha de mantenir durant tota l’escolarització i de forma específica en les facultats. Entre les propostes innovadores pel futur s’ha vist continuïtat a la iniciativa d’Ajuda en Acció per convertir l’estudi en un observatori permanent dels mitjans..

Aquest debat ha tractar de respondre a preguntes de fons per a seguir treballant : On situem la responsabilitat del que es publica al mitjans ?; Qui s’ha d’encarregar de transformar les rutines de treball periodístic, que no deixen temps a la reflexió? ; Com cal aplicar la perspectiva de gènere? Qui ha d’ensenyar a aquelles persones que l’han d’aplicar?; Quina institució es responsabilitza del seguiment de dades de presencia/absència any rera any?.

Escrit per Tona Gusi i Julia López (La independent i Món Comunicació Fotos Susana Villafañe )

Podeu consultar l’Informe i les Conclussions a moncomunicacio.com/dones