Manifest a favor del Sàhara i de la permanència dels cooperants llegit a Algesires

El  4 D’AGOST  2012 s’ha  llegit un manifest a la porta del Consolat del Marroc, per què acabi la polìtica d’apartheid, pel referendum i en protesta per la repatriació dels cooperants.

Després de 37 anys de la venda i l’abandonament del Sàhara, en què els seus legítims propietaris van passar de la nit al dia de ser espanyols a convertir-se en apàtrides, els sahrauís continuen a l’exili i l’oblit al mig del desert o sota la repressió i la política d’apartheid que porta a terme Marroc als territoris ocupats.

Les responsabilitats espanyoles estan ben definides en l’art. 73 de la Carta de les Nacions Unides on diu que les obligacions no s’extingeixen mentre segueixi sense dur a terme el procés de descolonització del territori. I les seves obligacions són defensar els interessos dels pobles que administren, assegurant la seva protecció i tenint en compte les seves aspiracions polítiques. La Carta de les Nacions Unides no dóna la possibilitat de triar entre si hem o no posar-nos de part d’algú, sinó que ens obliga a defensar els interessos i els drets dels sahrauís, als que legalment tutelem.

Amagada en una falsa neutralitat, Espanya incompleix les lleis internacionals, que li atorguen la condició de responsable legal i administrador, perquè a més cap país del món reconeix la marroquinitat del territori. Lluny d’assumir els seus compromisos es comporta com el millor còmplice del Marroc en la seva política de fets consumats.

Repatriar als cooperants es un cop mortal pels sahrauis
La decisió del Ministeri d’Exteriors de repatriar els cooperants és un favor més al Marroc i una punyalada de mort als sahrauís, perquè depenen de l’ajuda i la cooperació. És un nou abandonament que ve a aïllar i asfixiar més encara. I era la tercera de les condicions exigides pels segrestadors per alliberar els tres cooperants, diners, llibertat per als seus còmplices detinguts i que no tornin els cooperants a Tindouf. La mesura del Sr Margallo va a afectar negativament els refugiats i contribueix a crear l’ambient d’inseguretat i por al que el Marroc porta anys dedicats. Els serveis secrets marroquins porten anys esforçant-se a intoxicar l’opinió pública barrejant la causa sahrauí amb el terrorisme. La decisió del Sr Margallo satisfà plenament els interessos del Marroc que curiosament coincideixen amb els dels terroristes, crear por.

La seguretat en els Campaments després del segrest dels tres cooperants que s’ha extremat. En 37 anys d’existència dels campaments mai havia succeït un succés lamentable com el recent segrest, només un succés en 37 anys. I el factor sorpresa va ser tan determinant com en qualsevol terrible atemptat comès a Nova York o Madrid. L’amenaça allà i ara, és la mateixa que en qualsevol lloc del món. Els Campaments avui són tan segurs com la Gran Via, o la Plaça alta.

Per què crear tant alarmisme llavors?

Les evacuacions urgents no s’anuncien a bombo i platerets i per endavant perquè poden incitar els segrestadors a precipitar els seus plans, s’anuncien a posteriori. El ministre ho sap de sobres.

Centenars de andalusos i espanyols, ONG, col · lectius, artistes i actors famosos viatgen cada any als Campaments. S’han convertit en un altaveu molt incòmode per a qualsevol govern ia més trenquen el bloqueig informatiu que pretenen, ¿és que calia posar-li morrió a tot aquest moviment solidari?, És que no volen testimonis?,

Per què no han pres la mateixa mesura altres països? En Tindouf, a més del nostre company de Huelva Orpesa, romanen actualment un grup de missioners nord-americans, altres tants membres d’una ONG turca, a més d’algun suec, noruec i australià. Cap dels seus governs ha enviat avions urgents a recollir ni tan sols han mostrat preocupació. I si tenia constància el ministre d’un atac imminent Per què no va avisar el govern algerià ni al frete Polisario

Es continuarà  amb la ccoperació
Digui el que digui el ministre, nosaltres continuarem amb el nostre treball de cooperació i solidaritat amb els sahrauís, ara més que mai No anem a deixar-los sols!

I també continuarem denunciant la violació dels drets humans pel Marroc que ha convertit el territori en la major presó a cel obert del planeta, una presó amb un mur minat de 2000. Km que impedeix reagrupar a milers de famílies i que facilita l’explotació il · legal dels recursos naturals del Sàhara, no només per empreses marroquines, franceses o nord-americanes. També per empreses espanyoles. Aquí estan per exemple els 30 milions de llaunes de conserva, sardines o verat, de la marca Hacendado que ven Mercadona i que surten de les factories del Aaiun ocupat. I la continuada venda d’armes espanyoles al Marroc. Aquests són els interessos econòmics espanyols que defensen i als que al · ludeixen de vegades per justificar l’injustificable i anteposar al respecte dels DD.HH, interessos que només beneficien a uns pocs i que a més incompleixen la legalitat internacional.

Després de 37 anys Marroc no és capaç de controlar la població sahrauí del territori, han hagut de vetar l’enviat especial de l’ONU perquè pretenia visitar el Sàhara ocupat, és vergonyós que després de tants anys de conflicte Marroc segueixi sense permetre a cap enviat visitar el Sàhara. La seva política d’integració-extermini ha fracassat, els sahrauís mantenen vius els seus desitjos de lluita a banda i banda del mur i continuen amb les seves esperances per recuperar el que els pertany. Si els esforços econòmics que inverteix en l’ocupació, que només beneficien a la casa reial i uns quants generals, els dirigís al seu propi país i als seus ciutadans Marroc seria avui una potència econòmica.

Aquesta injusta situació i els fets aquests dies en els Campaments no fa sinó reiterar la necessitat d’una acció política decidida per posar fi a una situació d’injustícia que passa per la fi de l’ocupació i el lliure exercici a l’autodeterminació, perquè amb aquesta intenció es va signar l’alto el foc de 1991 i es va desplegar a la MINURSO, que com el seu nom indica, la seva missió és organitzar un referèndum. I amb aquesta finalitat justifiquen cada any milions de dòlars a les Nacions Unides.

Ara més que mai, no anem a deixar-los sols.

Per la fi de l’ocupació marroquina.

Per la llibertat del Poble Sahrauí.

Per la solidaritat i la cooperació entre els pobles.

[(Foto de  Cooperació i + info a  d’ARA.cat]

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s