Les neus del Kilimanjaro s’estrenarà a tota Espanya el 29 d’abril

L’última pel·lícula de Robert Guédiguian (Marsella, 1953), Les neus del Kilimanjaro, ha obtingut el premi europeu LUX 2011 ,  i sense dubtes s’ho mereix. Estem davant d’una bona pel·lícula de fets quotidians i de sentiments, reflectits des de dintre per la “troupe” que acompanya aquest director marsellès d’origen armeni,  en els seus films. El cos actoral  més ample en aquesta ocasió, està  liderat, com sempre, per la seva companya Ariane Ascaride, i tots, principalment ella, es mouen d’una manera tan natural en els seus papers que aconsegueixen que oblidis que estàs veient una pel·lícula. Com diu el País a l’entrevista que va realitzar a Guédiguian: “No té res a veure amb la novel·la d’Ernest Hemingway, sinó amb el somni truncat de la militància obrera al pou cec de la crisi sistèmica que travessem i amb la centrifugació del vell concepte de la lluita de classes. Un cinema que s’acosta a la quotidianitat, a la vida de la gent comú. Guédiguian, l’obra recorre habitualment al territori de la crítica social i política, s’inspira ara en el poema de Victor Hugo Les pauvres gens per disseccionar les terribles contradiccions d’aquest present, on els antics pobres són rics comparats amb els nous pobres”. Malgrat haver-se quedat sense feina, Michel és feliç amb Marie-Claire. Fa 30 anys que s’estimen. Els seus fills i els seus néts els acaronen. Tenen molts bons amics. S’enorgulleixen de les seves lluites polítiques i sindicals. Les seves consciències són tan transparents com les seves mirades. Però la seva vida es posa en qüestió i tot es trastoca  quan dos homes armats i emmascarats els agredeixen, els roben els seus diners, les targes de crèdit i els arrenquen els anells de casament. Les neus del Kilimanjaro, pel·lícula distribuïda per Golem   es va estrenar el dimarts 10 a la Filmoteca de Catalunya amb la presència de Guédiguian i Ascaride, que van respondre durant una bona estona les preguntes del públic.  Moltes de les qüestions plantejades mostraven el coneixent de la feina d’aquest director a Catalunya, que des de  Marius i Jeanette ha marcat un estil molt personal i la seva integració en la lluita dels més desfavorits, a través de mostrar el seu propi medi: Marsella.  La Filmoteca de Catalunya programa un  cicle sobre ells, que inclou la primera pel·lícula d’Ariane Ascaride: Ceux qui aliment la france [Consultar programació]