Per Alpódia André de Mozambique:“Educar una dona és educar un país”

Publicat a L’Independent.  Dijous,13 d’octubre de 201. Acte  de  MANS UNIDES  al Palau Robert, 29 de setembre 2011
Escrit per Elena Tarifa. Fotos: Susana Villafañe  

L’autora d’aquestes paraules, la moçambiquesa Alpódia André Manhique, ho sap de primera mà; ella mateixa és un bon exemple de com invertir en l’educació de les nenes als països en vies de desenvolupament és una bona aposta que repercuteix sobre tota la comunitat, a més de ser un dret inalienable de totes les dones.

André Manhique és ara professora de Filosofia, però prové d’una família molt humil de l’àmbit rural i mai no va poder sommiar ni tan sols amb acabar l’escola primària.

El seu avi, però, va estalviar perquè pugués continuar els seus estudis i ara, amb 29 anys, és una de les professores participants al programa ESMABANA 2011, que ofereix educació gratuïta, i la manutenció inclosa, a més de 7000 nens i nenes a Moçambic, gràcies a la col·laboració d’ONGs com Mans Unides.

 Per una cooperació més igualitària a l’Àfrica

La moçambiquesa va ser una dels quatre experts participants a la taula rodona “Àfrica: dret a tenir drets”, que va celebrar-se dijous 29 de setembre a les Cotxeres del Palau Robert, organitzada per Mans Unides com a tret de sortida de la seva campanya “Àfrica, qüestió de vida, qüestió deguda”. Aquesta campanya pretén conscienciar la societat de la necessat d’ajudar a que Àfrica es desenvolupi des dels seus propis recursos, tot duent a terme una cooperació que respecti els drets de la població del continent i faci especial esmena a la necessitat d’incloure la perspectiva de gènere en aquesta cooperació. I és que, com va denunciar un altre dels ponents, Mbuyi Kabunda, professor de Política Africana a la Universitat de Basilea, “s’està tendint a excloure l’enfocament de gènere en la cooperació actual a l’Àfrica”.

Malgrat els esforços que s’estan fent  a Moçambic per ampliar el nivell d’accès a l’educació i la salut de la seva població, “hi ha molta diferència entre el que es planifica i el que s’executa al terreny”, explica Alpódia André, i “a la pràctica el govern és incapaç de garantir l’accés a l’educació primària i secundària dels joves moçambiquesos”. Així, inciatives de la societat civil com el programa ESMABANA, són necessaris per a pal·liar aquestes mancances. Un dels eixos de treball d’aquest programa és l’increment del número de nenes escolaritzades, que es va aconseguint a mida que la xarxa escolar va arribant a cada cop més poblacions.

“Després de la guerra civil, l’ensenyament a les poblacions petites acabava al 5è curs de primària i d’allí en endavant, per a continuar estudiant, calia anar a les ciutats; per això els pares no trobaven cap avantatge en incriure una nena a l’escola”, relata André. Segons la moçambiquesa, “els pares tenian la mentalitat que la dona ha de quedar-se a treballar al camp, tenir cura de la casa, realitzar les tasques doméstiques i ser una bona esposa i mare. Això ha anat canviant, però encara es troben sovint amb dificultats per a convèncer a elles i les seves famílies dels avantatges que poden obtenir a través de l’escolarització. També es troben amb problemàtiques com ara el fet de que el HIV-SIDA mati tant el pare com la mare d’una família, cosa que obliga la germana més gran a renunciar a l’escola per poder sustentar els germans més joves.

Fent front al repte de l’educació i la salut de les nenes

 En altres casos, el problema que porta les nenes a no assistir a l’escola és el continu canvi de residència dels pares a la recerca de millors condicions de vida. Altres vegades, matrimonis prematurs, sovint obligades pels seus pares o perquè elles mateixen decidexien casar-se com a sortida per millorar la seva vida. “També trobem moltes noies que opten per prostituir-se per així tenir accés a més bens materials, ja que consideren que estudiant mai tindrien la possibilitat d’assolir-los”, explica  André.

Així doncs, des del programa on ella treballa, el professor o professora han de ser educadors i pares i mares alhora i intentar sensibilitzar a les noies i a la comunitat al voltant d’elles, ja que “de vegades és el propi entorn de les noies que les desvia del camí correcte i dels estudis”.

“Ens trobem amb molts reptes, com ara que, tot i que el seguiment i tractament del HIV-SIDA ha millorat al país, ens trobem amb el creixement dels casos d’infeccions de dones en edat fèrtil”, denuncia Alpódia André. “S’ha de remarcar, però, que en els últims 2 anys s’ha aconseguit evitar totalment la trasmissió vertical del virus de mares a fills a Sofala, gràcies a que hi ha un seguiment dels tractaments mèdics de més d’un 90%”. Precisament, gràcies al programa ESMABAMA, a la ciutat de Estaquinha, a Sofala, ja disposen d’un Centre de Salut, una infraestructura de gran qualitat que oferirà asistencia mèdica a les poblacions més desfavorides de la regió.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s