Article d’Opinió, de Coral Bravo. Publicat en Elplural.com, del 24 de Juny 2011, Secció : Retalls
En els últims dies ha estat motiu constant de debat la suposada actitud violenta d’alguns participants del moviment 15-M que s’han manifestat contra el Pacte de l’Euro davant el Congrés dels diputats a Madrid i Barcelona. Ha estat un tema recurrent en els mitjans i en l’opinió pública, així com ha estat objecte d’avís i reprimenda per part d’analistes, periodistes, polítics, i fins i tot per part del president del Govern, que declarava al respecte que “… el que és inadmissible és la coacció a les institucions representatives i les persones que les encarnen “.
Els qui hagin participat mínimament, o els qui hagin seguit de prop el moviment i conegui la seva trajectòria i argumentari, sabran del cert que els indignats tenen com a lema, i fins i tot com a leit motiv, la reivindicació del tot pacífica dels valors democràtics, menyscabats per una part de la classe política en les últimes dècades. Fins i tot un dels eslògans que es victoregen en les seves manifestacions i concentracions és “les nostres armes són les mans”, al.ludint a aquest caràcter pacifista del moviment. [Segueix més endevant, o en Elplural.com]
En les seves acampades i concentracions una de les seccions organitzatives ha estat, precisament, l’encarregada de mantenir l’ordre i dissoldre qualsevol conat d’hostilitat que es produís; conats que han estat promoguts en la seva totalitat per elements aliens i per “talps” que, infiltrats des d’àmbits interessats, han pretès en alguna ocasió desprestigiar el moviment. Cal ressaltar l’actitud profundament democràtica i pacífica que vertebra l’ideari del 15-M. Rebentar-la amb infiltracions d’agressió o violència aliena al grup era una cosa d’esperar. És una tàctica infame molt àmpliament utilitzada per aquells que pretenen desacreditar i desintegrar qualsevol moviment polític o social que els perjudiqui. Els “talps” són un fet habitual en àmbits intolerants i antidemocràtics. I àmbits intolerants i antidemocràtics a Espanya, per desgràcia, haver-los, n’hi ha. Però el moviment del 15-M és imparable, i ho és, no perquè hi hagi cap lobby darrere, ni sigui una conspiració judeo-masónica de Rubalcaba, com diria Franco i com diu l’absurda dreta drets. És imparable perquè neix del cor de la gent, neix de la profunda neguit dels que porten anys escoltant parlar de “la crisi” mentre alguns augmenten a mans plenes les seves arques, dels que veuen que les retallades es promouen només per als ciutadans més vulnerables, mentre augmenten els seus beneficis les grans fortunes i la banca. És imparable perquè neix de la indignació dels que perceben que això que anomenem democràcia no ho és, mentre segueixi havent llistes electorals tancades i els partits imposin com a representants públics a corruptes implicats en màfies i robatoris a les arques públiques, mentre alguns d’aquests representants a els que va aludir Rodríguez Zapatero no es comportin com a tals, i no com prepotents i insolents amos d’un mas que, sense ser-ho, han fet seu.
Com, crec, gairebé tots, repudi qualsevol tipus d’actitud agressiva o violenta en qualsevol circumstància i vingui d’on vingui. Tant si el seu origen prové de ciutadans indignats amb la classe política, com si prové d’àmbits policials o polítics reprimint a aquests ciutadans. Però també repudi, com molts, la violència política i intel.lectual que durant vuit anys porten expandint els mitjans del clergat i de la dreta, i repudi la violència soterrada que subjau en la impotència de la joventut que veu segrestat el seu futur per una crisi que ells no han creat, i la que suporten els aturats, i la gent gran amb misèrrimes pensions. És a dir, condemnem la violència, però la violència de tots i tot tipus de violència. Perquè, com enunciava una frase que vaig llegir en un cartell dels joves indignats, violència és guanyar 500 euros.
Coral Bravo és Doctora en Filologia
Foto: Susana s. Villafañe
Amoncomunicacio's Blog 