Sobre “Acampades” globals a La Patagonia

Saben què? (Acampades globals)

Article de Gustavo Duch Guillot, traduït al català de Palabreando.

Des de la indòmita Patagònia, al sud dels suds, Magdalena Roses  més de 600 dones s’organitzen per frenar -no saben com però saben per què- però volen aturar la construcció de cinc preses hidroelèctriques que el capitalisme italià, espanyol (Endesa) i xilè s’han dissenyat per proveir de corrent continua a les seves butxaques.

«El dia 9 de maig-explica-aquesta terra va a canviar per sempre es facin o no es facin les preses. Va canviar perquè dos germans es van trobar cara a cara, un votant a favor de les megacentrales, mentre l’altre era detingut per la policia. Va canviar perquè vam provar per primera vegada en la història de la nostra ciutat, manguera que piquen els ulls i tanquen la gola. Però no les nostres veus”.

«Ens vam parar davant del vehicle de la policia amb mans en alt. Jo no sabia que tiren aigua amb químics, i el raig d’aigua enverinada va entrar cremant-nos la cara i els ulls. Va ser aquesta la irritació que m’ha volgut brollar les llàgrimes? Les tinc ennuegada per falta de son, de tantes accions que portem parint per frenar una falsa democràcia.

«Fa dues setmanes marxem amb policies, conversem amb ells, em van prestar foc per encendre una cigarreta, cap fred. Es compartien idees. Però ahir ens van saludar amb cara de tristesa. Estaven aquests altres, amb cascs, genolleres, escuts. Aquests no somreien.

«Estem sent testimonis una vegada més en la vida, dels decrets i lleis aplicades sense miraments ni dubtes, per regalar les aigües de la Patagònia a les grans corporaciones.Es un model maleït que creu que funciona, quan als ulls vista queda clar que no és així.

«Però saben què? La gent d’aquí vam comprar el gra i la carn a les nostres cooperatives. Creixen les herbes medicinals de l’horta, i la joventut acaba casa amb les mingas col.lectives. Aquesta és la nostra força.

«Com Beto, que va pujar al vehicle de les forces especials, va deixar anar la mànega perquè no seguís tirant aigua a la gent que el carrabiner va arribar per reprimir, ell li va allargar la mà perquè pugés.

«Va ser llavors que ho vaig plorar tot per dins. Amb la convicció que no dec, encara que em costi, deixar-me abatre ».

Gustavo Duch

Foto de Canal solidario

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s