“Hi ha una relació directa entre pobresa i desigualtat de gènere i és impossible lluitar contra la pobresa si no lluitem
contra la desigualtat de gènere”, ha manifestat Marta Macías, directora d’Ajuda en Acció a Catalunya i Balears a
l’acte de presentació de l’informe “Representació de les relacions de gènere en les notícies
sobre el Sud: estudi decasos en mitjans de comunicació catalans“.
La presentació del tercer informe ha tingut lloc el dijous 5 de Maig al Col·legi de Periodistes de Barcelona amb una taula
de debat que ha comptat amb la participació els periodistes convidats, María René Duchen, de Bolivia i Parvinder Sigh de
l’India, que han explicat com en els seus respectius països els mitjans de comunicació tracten a les dones, i el que estan
fent per afavorir una veritable igualtat. Van tenir l’oportunitat d’intercanviar rels seus punts de vista sobre aquet tema
amb una trentena de professionals, expert/es en gènere, cooperació. També va tenir un protagonisme especial, Carles
Llorens, com a nou director de la Agencia Catalana de Cooperació al Desenvolupament, que va participat activament a la
taula, i va expressar la seva voluntat d’afavorir la continuïtat d’aquests tipus de projectes.
Aquest informe és l’últim d’una sèrie de tres que s’han elaborat en el marc de la campanya “Mou-te per la Igualtat. És de justícia” i les seves conclusions es presentaran el dimecres 11, a la presidenta del Parlament, Núria Gispert. Cal destacar
la part “pràctica” de l’informe en la que s’analitza la producció informativa des d’una perspectiva de gènere, en les
informacions sobre l’elecció de Dilma Rousseff a la presidència de Brasil i del seguiment informatiu del rescat dels miners atrapats a una mina de Xile. Els estudis d’aquests dos casos s’han fet analitzant la informació de la premsa escrita (Avui),
TV (TV3) i ràdio (Catalunya Ràdio).
Els mitjans decomunicació reprodueixen estereotips
“Els mitjans de comunicació no són neutrals: és mouen en un món en què les dones estan discriminades en molts sectors i
que integra de manera diferent segons el sexe al qual és pertanyi, però “ells tenen la possibilitat de reforçar o no aquesta desigualtat”. Aquesta és una de les afirmacions que es fan al l’informe, que ha estat presentat per els autors del mateix, Amanda Alexenian i Raúl López, d ’Indera, la consultora que ha treballat des de fa tres anys en aquesta investigació:
Les conclusions de l’informe mostren un panorama que no sembla haver-se modificat substancialment en els darrers anys,
es continuen presentant desigualtats similars en el tractament periodístic cap a les dones i els homes per part dels mitjans.
Cal reflexionar i continuar incidint en els mitjans de comunicació per avançar cap a una representació de la realitat més equitativa des d’una perspectiva de gènere.
Tant a l’estudi del cas sobre el tractament de l’accés al poder de Rousseff, com en el cas dels miners de Xile es pot
demostrar la re-creació d’un escenari en el que normalment els protagonistes són els homes. “ Els temes anomenats
públics, segueixen reservats als homes, com ‘herois’ dels esdeveniments, i a les dones se’ls reserva l’espai privat,
només són acompanyants i queden a l’ombra. Elles son passives maternals i belles” , explicava Alexeniam. Els mitjans
encara tenen organitzada la seva oferta informativa i la organització de les seves redaccions entres seccions importants o “dures” com política i economia, i/o populars com esports, i seccions ‘secundàries’, calaix de sastre com “societat” . “Les
dones són mes protagonistes als àmbits de l’ensenyament, la salut i la cura. La imatge tant d’homes com de dones segueix encasellada, en models hegemònics de feminitat i masculinitat i l’espai públic no és reparteix equitativament entre homes i dones” va acabar explicant López.
Duchén, que actualment dirigeix un programa de radio a Bolivia, i va ser candidata a les ultimes eleccions com a
vicepresidenta, va explicar que cal tenir en compte que “set de cada deu bolivians son pobres, sis viuen en la misèria, i
d’elles la gran majoria són dones” I malauradament malgrat els canvis que es viuen al seu país s’ha avançat molt poc en
aquest aspecte, i segons ella, “més bé ha passat el contrari, moltes dones lluitadores lideres comunitàries es troben ara
aïllades i sense poder-se expressar”. Això és el que vaig poder comprovar en una feina d’investigació que després vaig
publicar, un treball fet entre les dones amb responsabilitats politiques, que “malgrat haver estat et en primera línia de la
lluita pel canvi , ara mostren angustiades i frustrades per que les deixen exercir el poder i es veien obligades a continuar
al darrera dels se seus companys homes“.
De la seva banda, el periodista Parvinder Sigh va comentar que a l’India, malauradament els mitjans de comunicació
segueixen les mateixes tendències que als països europeus i americans, i “només promouen els interessos del sistema
capitalista pur i dur, que li convé continuar “invisibilitzant” a les dones i mantenir les desigualtats”. Va explicar que com no li agradava la seva feina com a periodista va començar a col·laborar amb Action Aids, i ara coordina la comunicació
d’Ajuda en Acció, i promou, entre altres, els programes d’”apadrinament de dones” per a seu apoderament com a líders politiques, així com els dels programes de lluita contra l’avortament selectiu que impedeix encara, el naixement de
moltes nenes.
El tema del gènere encara resulta molest entre els periodistes
Entre les participants a la taula que van intervenir, destaquem a Elvira Altés, periodista, professora i investigadora de
gènere, queva començant definint el gènere com el conjunt de rols, relacions, actituds, comportaments, valors, oportunitats,
poder i influència que la societat assigna (i espera de) homes i dones de manera diferenciada. Així, mentre el sexe
s’identifica a partir de característiques biològiques, el gènere és una identitat adquirida, i va acabar preguntant-se si era
possible que els mitjans informessin sense estereotips. “Cal reconèixerque entre el moviment feminista hi ha un
cansament al comprovar que malgrat mols canvis socials el tractament de les informacions segueix sent androcèntric, i discriminatori, i la igualtat no es una prioritat, si no alguna cosa que mes be molesta molt dintre dels mitjans”.
Sobre el mateix tema de la manca de perspectiva de gènere, i sobre la discriminació aparent i oculta de els dones, van
insistir des dediferents vessants altres companyes de la taula, com Joana Gallego, Tona Gusi, Eva Peruga, Montse
Santolino, i Alicia Oliver. De la seva banda Dolors Comas, com a presidenta del CAC va incidir en que els estudis periòdics d’aquesta institució obre la port al optimisme, sobre tot en el camp de l’audiovisual, “ja que es nota que al menys, els mitjans
‘públics’ tracten d’adaptar-se als nous temps, i no anar al darrera de la societat, dels avanços i de la representativitat d les dones”
Amoncomunicacio's Blog 