Adèle Safi: “cal aturar la violència extrema contra les dones al Congo”



“Per la pau i la desmilitarització de la república democràtica del Congo. No a les Violències sexuals contra les dones”.  

 

Recull d’intervencions realitzades durant la roda de premsa, matí 11 de novembre  al Centre Internacional de Premsa de Barcelona i  l’acte públic que es va realitzar per la tarda a Barcelona, al Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, en què va parlar Adele Safi Kagarabi, integrant de la Marxa Mundial de les Dones, presidenta de la Comissió de lluita contra les violències sexuals al Congo i membre del comitè organitzador de la III Acció Internacional de la Marxa Mundial de Dones que va tenir lloc a Bukavu, del 13 al 17 d’octubre. També van intervenir Aminetou Mind Mohammed, de la Unió Nacional de Dones Sahrauís i Maria Jesús Pinto, d’Entrepobles, participants actives a la trobada de Bukavu. La moderació de l’acte va anar a càrrec de Maria Olivares, presidenta de la Marxa Mundial de Dones a Catalunya.

 

Adele Safi va insistir en aquest acte, així com també ho havia fet en la roda de premsa que es va realitzar al matí al Centre Internacional de Premsa de Barcelona, en denunciar la greu situació de les dones al Congo, ja què segueix sent habitual utilitzar el cos de les dones com a botí de guerra, i va tornar a insistir sobre la necessitat d’una efectiva acció internacional que tingui en compte a les organitzacions de dones com a promotores de les accions, i que acabi amb d’intervencionisme militar i burocràtic internacional que només està servint per agreujar la situació al país. Una acció internacional solidària que actuï sobre les causes i no només sobre les conseqüències del conflicte. Safi Kagarabi va fer una crida a les dones europees perquè pressionin als seus governs respectius per posar fi aquesta situació.

 

En opinió de Safi, es necessari el retorn de la pau al Congo que permeti a les dones retornar a les seves accions de desenvolupament que realitzaven abans de la situació de conflicte. Moltes dones centraven les seves activitats en el treball agrícola per la subsistència familiar, i amb l’inici de la guerra es van veure obligades a abandonar-les al tenir que desplaçar-se a les ciutats o a altres pobles on no comptaven amb terres per cultivar, deixant-les a elles i a les seves famílies sense els recursos mínims de subsistència.

 

Per la seva banda, Aminetou Mind, va valorar molt positivament la seva presència representant a la Unió Nacional de Dones Sahrauís en la III Acció Internacional de la Marxa Mundial de les Dones que va tenir lloc a Bukavu, al sud de la província de Kivu,  i va comentar que “la nostra participació activa ens ha permès integrar-nos en un moviment internacional que està en primera línia d’acció en la lluita per la millora de la situació de les dones africanes, en concret, i de les dones de tot el món”. Com és lògic, Aminetou, pel seu compromís amb el poble sahrauí, va dedicar part de la seva intervenció a explicar la greu situació de les dones i els homes sahrauís en la seva terra, i especialment en aquests moments a la capital, Aaium, que viu una situació insostenible. Al igual que les companyes del Congo, Aminetou defensa que és urgent  una acció internacional, molt més eficaç i rigorosa, “nosaltres a més demanem una actuació urgent del govern espanyol i marroquí, per què d’una vegada per totes se solucioni la injusta i intolerable situació del nostre poble en la seva pròpia terra”. La misèria, la pobresa, la contínua discriminació i la manca d’horitzons de tota la joventut sahrauí s’ha anat agreujant dia a dia, i que havia d’explotar d’una forma o altra. Ara és urgent aconseguir una resolució pacífica del conflicte que “tan car està costant als meus compatriotes, i avançar decididament en la seva solució”.

 

El cos de les dones com botí de guerra

 

Per entendre perquè, al Congo, el cos de les dones segueix sent “un botí de guerra per humiliar, deshonrar i desmoralitzar l’enemic” i esbrinar el perquè grups armats violen, torturen i assassinen a dones en la més completa impunitat, segons Safi cal tenir en compte diversos factors. “Les dones, normalment, són líders de les seves comunitats i la columna vertebral de l’economia familiar, però alhora són també la baula més feble. Les violències contra les dones són una clara política d’extorsió al poble, tant per mantenir la por, com el terror i la disgregació de les comunitats”. Per Safi, les causes reals d’aquestes accions bàrbares contra el col·lectiu femení, s’han de buscar en l’explotació per part de grans multinacionals estrangeres de les riqueses minerals del país, com l’or, el petroli o el coltan -mineral imprescindible en la telefonia mòbil- que extreuen grans empreses amb l’ajuda i connivència d’alguns poderosos congolesos i d’altres països, que també s’enriqueixen a costa de la sobreexplotació del treball del poble, tant de les dones com dels homes. Aquests grups armats són una conseqüència de l’afany d’aquests grups poderosos per apropiar-se de les riqueses i del territori del Congo.

 

Segons la presidenta de la lluita contra les violències sexuals, els paramilitars i sicaris contractats actuen impunement, “burlant-se de la teòrica vigilància dels representants d’organitzacions internacionals, que es passegen pels poblats en grans cotxes acompanyats de la seva burocràcia”.

 

A la roda de premsa, amb emoció continguda i gairebé sense poder acabar la seva explicació, Adele Safi com a testimoni directe de tantes i tantes atrocitats, va comentar que durant el dia sembla que no passi res, però tan aviat com es comença a fer fosc en alguns poblats, les dones tenen tanta por que dormen en les copes dels arbres  perquè saben que “de nit les brigades arrasen les cases, se’n porten tot el que troben i les violen a elles i a les seves filles. I cal remarcar que a més fan ús d’una brutalitat desmesurada: no sols les violen i torturen grups de 10 a 20 homes, si no que, en la majoria dels casos algunes moren dessagnades, altres, les que sobreviuen, mai no podran tenir fills ni relacions…i segurament s’hauran d’amagar per protegir les seves famílies, o perquè saben que  es possible que no siguin acceptades…”

 

Al llarg de les seves intervencions, Safi va donar xifres esfereïdores dels últims anys. En deu anys, des de 1999 fins al 2009, un dels hospitals de la seva zona ha comptabilitzat que 25.416 dones han patit violència sexual greu. Diàriament unes 14 dones són víctimes d’aquesta violència.

Les dones congoleses demostren una força impressionant

Sobre l’acció feminista de la Marxa Mundial de Dones, Maria Jesús Pinto de l’organització Entrepobles, que va presentar un vídeo sobre Bukavu durant la roda de premsa prèvia, va destacar que, malgrat la situació descrita abans, cal tenir esperança “perquè les dones congoleses són molt fortes, molt poderoses, i s’estan enfortint cada vegada més, com va demostrar el fet que més de 1.000 dones provinents de 42 països s’apleguessin a Bukavu, i després emprenguessin una marxa de més de 3 hores.  En la trobada internacional es va plantejar la situació de les dones de la Regió dels Grans Llacs Africans, i es va arribar a acords al voltant d’una Plataforma de demandes nacionals i, a la vegada, van establir formes de treball comú per construir en un futur una possible Coordinació Nacional de la MMM com un moviment permanent.

 

Les dones de la Marxa Mundial – segons Pinto-  també volen desmitificar l’estereotip “de que són les tensions ètniques les que justifiquen els conflictes armats, que oculta  les causes econòmiques subjacents, el control dels recursos minerals, de la biodiversitat de la regió, i els guanys de les indústries d’armes i de les empreses de seguretat privades”.

 

D’altra banda, en la trobada també van posar en qüestió la presència de la Missió de les Nacions Unides per a l’estabilització en RDC (MONUSCO) que, el 2010, compleix 10 anys de presència, i encara els impactes són dèbilment percebuts per la població. La MONUSCO representa a més un cost per càpita amb els seus soldats que és més de 400 vegades superior al PIB per càpita de RDC.

 

En aquest escenari, Maria Olivares va assenyalar que la III Acció de la Marxa Mundial de Dones ha donat suport a les dones del Congo perquè les seves demandes siguin escoltades exigint que els responsables de les agressions sexuals i de la utilització dels cossos de les dones com a arma de guerra siguin castigats. A més, demanen que els recursos naturals beneficiïn prioritàriament el poble congolès i perquè la R. D. Congo conegui una pau duradora que comenci per la desmilitarització del país i la retirada progressiva de personal armat. Va concloure l’acte emplaçant-nos a totes i tots a continuar la lluita a favor dels drets de les dones, “Les dones marxarem fins que totes siguem lliures!!”

 

 

^(*) Adèle Safi Kagarabi,  és la secretaria executiva de COFAS (Plataforma d’organitzacions de dones que lluiten pels drets de les dones al sud de Kivu). Membre del Consell d’Administració de FARC (Comitè de Ràdio Dona d’Acció), Vice-Presidenta de la YWCA (Associació Cristiana de Dones Joves) a Kivu del Sud, Presidenta de la Família i la Joventut. Ella és membre de la Junta d’ADIJF de Directors (Acció per al Desenvolupament Integral de la Dona i la Joventut). Des de desembre de 2007 fins ara, és la Presidenta de la Comissió Provincial de Lluita contra la Violència Sexual a la província de Kivu del Sud,  que inclou diversos actors (nacionals i internacionals).

 

Entrepobles:  info@entrepueblos.org         www.pangea.org/epueblos

 

Marxa Mundial de Dones de Catalunya: marxa@pangea.org

www.marxamundialdones.pangea.org